LECTURES CURTES // LECTURAS CORTAS

 

 

La Dosi de la Imprudència
JOSEP MARIA ESPINÀS


EL PERIÓDICO, 13 de desembre de 2003 


 

 

 

 

"Que la prudència no ens faci traïdors"

"Però aquesta decisió de jugar-nos-la té un límit: el de valorar, assumint el risc, 
si allò que ens porta a ser imprudents val realment la pena o és un capritx"

 

 

 

Penso en l'onada que es va emportar set persones al port de Blanes. Dues hi van morir. Com passa tan sovint, uns parlen de falta de seguretat i uns altres d'imprudència.

No he anat al port de Blanes a buscar proves de res, perquè la meva funció no és la de fer de jutge, sinó intentar reflexionar, d'una manera general, a partir d'un fet. I si tenim en compte què vol dir imprudència, potser arribarem a entendre'ns. ¿Qui és imprudent? Qui no té en compte, quan actua, totes les circumstàncies del cas per poder ajustar-hi la seva conducta.

Tots hem fet, fem i farem alguna imprudència. Almenys jo. Ara reconec que aquell dia concret, en aquell lloc concret, vaig cometre una imprudència, que afortunadament no vaig haver de lamentar. Però ho sé ara. Llavors no havia valorat prou "les circumstàncies del cas". Com tampoc ho van fer, evidentment, els que van decidir anar a veure de ben aprop un temporal de mar. El que passa és que van tenir la desgràcia, en aquest cas, que la imprudència s'hagués de pagar.

La pregunta és: ¿hauríem de ser sempre prudents? La meva resposta pot semblar provocativa: no. La prudència no ha de ser la norma que regeix tots els actes de la nostra vida. S'ha fet famós un avís de Jordi Carbonell, amb dimensió política: "Que la prudència no ens faci traïdors". És innegable que ser prudent és un bon principi, és a dir, convé ser previsors i competents. Però al mateix temps hem d'acceptar que algunes coses favorables -petites o importants- de la nostra existència les hem aconseguit gràcies a una imprudència. Exposant-nos a un risc.

Però aquesta decisió de jugar-nos-la té un límit: el de valorar, assumint el risc, si allò que ens porta a ser imprudents val realment la pena o és un capritx. Però em faig càrrec que aquesta distinció és molt difícil. Perquè al darrera d'una imprudència hi ha una passió. I seria absurd demanar-nos sempre aquesta serena -i positiva- actitud: tenir la dosi necessària de prudent imprudència. 

 

EL PERIÓDICO, 13 de desembre de 2003

 

© 2003  David Ribera-Nebot DRN  educaciofisica.org
TOTS ELS DRETS RESERVATS